Encara que avui dia la societat ha evolucionat de manera significativa, continuen existint algunes diferències evidents que fan visible la violència de gènere i la desigualtat entre homes i dones.
Un dels aspectes més destacats és la seguretat que poden percebre els homes i les dones en el seu dia a dia.
El primer punt a tractar és que un home pot sortir al carrer sol i moure’s amb relativa tranquil·litat, ja que, en general, el risc més gran al qual pot enfrontar-se és un robatori, una baralla o una situació violenta esporàdica.
En canvi, les dones no gaudeixen del mateix nivell de seguretat. Quan surten soles al carrer, especialment de nit, sovint ho fan amb por, ja que poden ser objecte de comentaris inapropiats sobre la seva aparença, assetjament, persecució i, en els pitjors casos, agressions sexuals que fins i tot poden acabar amb assassinats. Aquesta realitat fa que moltes dones evitin determinats espais per temor a no tornar a casa i veure la seva família. Malauradament, la societat sovint culpa les víctimes, argumentant que “provocaven” la situació, fet que és completament injust i inacceptable.
Un altre aspecte de desigualtat clar és el de la bretxa salarial. Els homes acostumen a cobrar més que les dones, fins i tot quan ambdues parts realitzen les mateixes tasques o, en alguns casos, la dona treballa més. Aquesta situació és molt injusta. A més, els càrrecs de responsabilitat importants, com ara polítics o directius d’empreses, solen estar ocupats majoritàriament per homes. És difícil trobar dones en posicions de lideratge, i seria crucial començar a introduir-les en aquests rols per aconseguir un canvi real.
També és important mencionar les diferències en les proves físiques, com les dels bombers. Quan una dona vol accedir a aquesta professió, sovint s’apliquen criteris físics més senzills que els dels homes. Això també passa a les escoles, on les proves físiques són adaptades per ser més fàcils per a les noies. Aquestes diferències poden considerar-se micromasclismes, que perpetuen una percepció de debilitat o inferioritat en les dones, cosa que també cal corregir.
En aquests casos, queda clar que encara no hem arribat a una igualtat real entre homes i dones. És fonamental que, si demanem igualtat en alguns aspectes, aquesta sigui completa i s’apliqui en tots els àmbits, no només en aquells que ens beneficien o convenen. Així, cal treballar per eliminar aquestes diferències de manera justa i coherent.
Tot i que la societat està en procés de canvi, encara queda molt camí per recórrer fins que aquestes desigualtats desapareguin completament.
