Nerea Gonzalez, Víctor Vilches, Guillem Bardina i Nil Blanch
Per poder conèixer el pessebre vivent de Dosrius des de dins l’equip de redacció d’Els Roures Report ha entrevistat a l’Estanis Fors, impulsor d’aquesta iniciativa tan recent al poble de Dosrius.
Amb quina finalitat es fa el pessebre vivent?
En primer lloc, com a professor de religió, el que vull és posar en pràctica allò que ensenyo i, per això, el pessebre és una oportunitat de promoure una de les tradicions catalanes més grans i populars que tenim.
L’any passat, amb els alumnes de religió i 4t d’ESO, va sorgir la idea de fer un pessebre vivent. D’aquesta manera, es va avisar als companys de tot el centre amb la finalitat que es presentessin voluntaris a participar, ja que si només ho fessin els de religió arribaríem a divuit o vint participants i no es tiraria endavant. La idea principal és que els de 4t tinguin diners per anar de viatge, i s’ha utilitzat com una activitat perquè l’alumnat s’hi impliqui. Evidentment, no tothom que surt al pessebre vivent és religiós, però tot i això representaran personatges amb simbolisme religiós, com la verge Maria.
Com a professor de religió, veig que és una bona manera de manifestar el que ensenyo, i a més a més, recaptar diners per a l’alumnat de 4t. Per altra banda, en l’àmbit municipal, no veig que Dosrius sigui una vila amb moltes activitats de jovent i que hi hagi molta vida social, així que aquest fet fa que el pessebre també benefici en aquest sentit, perquè veig poca vinculació entre la joventut, i com més coses es facin, més vida social hi haurà.
En quin horari es durà a terme?
L’horari serà de dissabte i diumenge, de les sis de la tarda fins a les nou de la nit. Això vol dir que des de les tres i mitja de la tarda es començarà a muntar el pessebre, i més tard, a les cinc, es farà un assaig general per acabar de concretar el funcionament del pessebre vivent.
Pel que fa a les entrades, l’esplai quatre pedres ha fet una web on les persones interessades s’apunten a l’hora que volen acudir, fins que el màxim de persones a cada hora s’emplena. Si fos el cas que hi ha més gent de la prevista, s’obrirà un nou torn darrere de l’últim.
En quin espai del poble s’ubica?
Tot el muntatge s’ubicarà en el nucli antic de Dosrius, on es troba l’església, la casa antiga on viu el rector, el terreny que el rector utilitza com a hort, i el safareig. També es farà ús de la rampa de l’ajuntament, el carrer Victòria i el carrer del safareig.
Aquesta part antiga del municipi és molt petita, però està molt ambientada cap a l’època romana, i com l’objectiu del nostre pessebre tracta de fer-lo acollidor i representar les escenes clàssiques, aquest espai té molts trets i ambients que són idonis.
Quins són els participants?
En el pessebre participen els alumnes de religió i tots els alumnes de l’institut Els Roures que vulguin presentar-se com voluntaris. A conseqüència de la relació del pessebre amb l’assignatura de religió, els alumnes de la matèria estan “obligats”, perquè per a mi és el mínim si fas l’assignatura, però en cas que algú no volgués participar, doncs no hi hauria problema.
Respecte als voluntaris, a mi el que m’agrada és que participi tothom, però és veritat que els alumnes de 4t d’ESO tenen una finalitat econòmica i cobraran diners, per això tenen un interès major. En canvi, els voluntaris de tercer, segon i primer de l’ESO, sí que ajuden per voluntat pròpia. Tanmateix, les persones dels cursos anteriors a 4t han d’entendre que d’aquí a uns anys ells cobraran i altres alumnes més petits estaran en la mateixa situació que ells.
Respecte a les entitats municipals, hi ajuden? Quines són?
Les entitats que hi ajuden estan presents en l’organització, la publicitat i la representació del pessebre. L’entitat més implicada, evidentment, és l’ajuntament de Dosrius, que s’encarrega de preparar el muntatge, com posar focus de llum, posar bales de palla… També deixa vestuari i crea publicitat del pessebre, sigui a partir de xarxes socials o cartells per anunciar-lo. Per acabar, té la funció d’anar a buscar part dels animals, com l’ase, les gallines, els conills, la vaca… Excepte el xai, que ve d’Arenys.
Una altra entitat que està molt present és l’esplai quatre pedres que, per una banda, fa la xocolata i el caldo que entra dintre del preu de les entrades, i per l’altra, és qui ha confeccionat la web per comprar les entrades. L’esplai ajuda amb quatre personatges per qui no trobàvem ningú, aquests són el caganer i els tres romans. Per tant, tota la logística la porten ells.
En l’entorn municipal, també hi ha comerços que aporten el seu granet de sorra, alguns presten materials i altres representen personatges del pessebre, per exemple, el fuster i el forner.
L’organització del muntatge compta amb escenaris o recorregut? Quins són?
Aquest any s’ha ampliat el pessebre respecte al de l’any anterior, aquest disposa d’un recorregut més llarg i amb vàries escenes més completes, ja que el nombre de participants és major.
Principalment, es representen escenes clàssiques d’un pessebre, com un mercat amb productes de l’època, amb paradetes com la del forner, el taller del fuster o els llenyataires, tots tres nous d’aquest any. Zones amb animals, en les que aquest any se n’han incorporat de nous. Sobretot es compta amb l’escena tradicional del pessebre, que tracta del naixement del nen Jesús. Finalment, aquest any s’ha ampliat el recorregut amb l’escena d’un infern i amb alguns personatges, com el caganer.
Pel que fa a l’entrada del pessebre, quin és el seu preu? A on es derivaran els diners recaptats?
L’entrada per visitar el pessebre costa cinc euros, que inclouen la xocolata calenta i el caldo, d’aquesta manera es fa un preu assequible, i tot el que es recapti es destinarà al viatge de fi de curs de l’alumnat de 4t d’ESO i a l’esplai quatre pedres.
Es té com a objectiu inculcar el pessebre vivent en les tradicions de Dosrius?
Evidentment que sí, perquè és una forma perquè els nens, els pares i la gent del municipi s’involucri en una activitat conjunta, per això, sempre que hi hagi nens que continuïn i pares que vulguin fer coses, el pessebre vivent es mantindrà cada any.
A més, nosaltres vivim en un país judeocristià, on la nostra vida depèn de tradicions religioses, encara que molts de nosaltres no en. som conscients. Les nostres tradicions són el resultat de festes religioses que s’han convertit, i el pessebre és una manera que se’ls doni un sentit. Igual que nosaltres som d’una societat cristiana i fem festa el diumenge, al Marroc fan festa els divendres i els països jueus els dissabtes. El dia de Nadal només el celebrem nosaltres perquè és una tradició romana a la qual li donem sentit, i si fóssim catòlics ortodoxos es celebraria un altre dia. Al cap i a la fi, celebrem setmana santa, el pont de la puríssima i les pasqües perquè són festes, i totes estan relacionades amb temes religiosos.
Dintre de l’organització del pessebre, amb quin paper t’identifiques?
Simplement soc l’impulsor de la idea de muntar un pessebre vivent en el municipi de Dosrius, i quan arriben les dates on es fa, hi dedico moltes hores. Però jo he triat aquesta activitat per la mateixa raó que he triat la meva feina: m’agrada fer-la i he trobat gent que segueix la idea i que, entre tots, la tirem endavant. En el pessebre vivent, acabo implicant-me molt i hi dedico molt de temps: cal contactar amb molta gent que ens presta materials, attrezzo, animals i objectes antics.
Si d’aquí a uns anys no hi soc, aleshores s’haurà de trobar algú que vulgui dirigir, però la qüestió fonamental és que vulgui fer-ho gent i planificar-lo amb temps. A poc a poc, s’hi va posant petites quantitats de diners i es van fent vestits, accessoris i decoració pels següents anys. D’aquesta manera aconseguirem els nostres propis materials i no caldrà demanar-los a d’altres pobles.
