Víctor Vilches, Nerea Gonzalez, Martí Jansana i Ian Nuñez
Transcripció literal de l’entrevista amb el conseller Cambray
Bon dia Sr. Cambray,
Som els representants de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Els Roures, que actualment estem treballant en un projecte de revista digital escolar, en la qual hem dut a terme diverses entrevistes, articles, fotomuntatges i altres activitats periodístiques relacionades amb el nostre entorn.
Quan ens van comunicar l’acte inaugural de la construcció del nou centre, vam veure l’oportunitat de realitzar-li aquesta entrevista a vostè.
Per preparar aquesta entrevista hem dut a terme una fase de documentació, on hem esbrinat que vostè és d’enginyer tècnic industrial i llicenciat en marketing especialitat en investigació i tècniques de mercat. Com i per què s’ha encaminat cap al món de l’Educació?
És una bona pregunta, gràcies en tot cas Ian i Nerea, per aquesta entrevista i als vostres companys d’equip.
La veritat és que a la vida vas prenent decisions a mesura que vas fent camins i a mesura que vas vivint. En el meu cas, els meus pares són mestres i aquest fet és important, perquè he viscut l’educació a casa i he viscut ho que significa ser mestre. A partir d’aquí, jo vaig estudiar enginyeria i no pensava pas que podria ser professor d’institut, ja que vaig començar a treballar en una empresa privada i després, sobretot la meva mare, m’insistia molt amb “ostres i la docència i ser profe” i jo li deia “ja m’ho aniré pensant”. Al final, quan estava a l’empresa privada, vaig pensar “perquè no provem de ser professor” i em vaig presentar a unes oposicions de professor de tecnologia.
No havia fet mai de professor, però m’agradava, sense haver-ho fet m’agradava, o pensava que em podria agradar. Aleshores, em vaig presentar a les oposicions i vaig aprovar, i em vaig fer professor de secundària a la vegada que continuava treballant a l’empresa privada. Més tard, em vaig treure la llicenciatura de màrqueting, vaig començar a treballar de professor i en l’empresa privada, ho feia tot a l’hora. Després, vaig entrar en la política i vaig fer-me militant d’un partit polític, on al principi, ocupava càrrecs de gestió i de comandament, com els dels vostres directors, i d’alguna manera, dins de l’administració. Fins que, d’alguna forma, ara sóc el director dels vostres directors, els acompanyo, els ajudo e intento donar-lis eines perquè puguin fer la seva feina ho millor possible.
Com una cosa porta a un altre, mai m’hagués imaginat ser conseller d’Educació, és un honor ser-ho, és un honor i un orgull, jo soc de Catalunya, molt independentista, i a més a més, poder ser el conseller d’Educació del meu país, és un orgull.
Sent conseller d’Educació del Govern de la Generalitat de Catalunya, quins creu vostè que són els punts clau que aporten qualitat i riquesa al sistema?
És una pregunta que puc respondre de forma molt llarga o no tan llarga, com que és una entrevista curta, la faré una mica breu.
La meva funció principal és acompanyar a les escoles i als instituts del país perquè puguin prendre les millors decisions, i per fer-ho, els hi he de donar recursos, com més, millor. Com més recursos materials i més recursos humans millor, de fet, ara estem en un moment on tenim més mestres que en tota la història del país i s’ha d’ajudar a canalitzar aquests recursos, sobretot, tenint en compte, l’educació del futur de Catalunya i l’educació del present, però sobretot, la del futur de Catalunya, amb la que somiem, i que no pot ser la mateixa que tenim ara, no perquè ho estiguem fent malament sinó perquè ja hem començat a fer un camí fa uns anys. Perquè això a la vida passa i a vosaltres també.
Quan era jove, no tenia les mateixes necessitats, no necessitava ho mateix per prendre les decisions que necessiteu vosaltres. El món on viviu canvia molt més ràpid, viviu en un món on teniu moltes més informacions a través dels mòbils, porteu un ordinador a la butxaca, i per tant, heu de ser capaços de repensar i de somiar-ho que és millor per l’educació d’aquí a deu anys i el que estem fent ara és prendre decisions.
De forma humil, aquesta legislatura pretén prendre decisions per garantir que l’educació del dos mil trenta tingui menys nens i nenes per aula, que les escoles no estiguin segregades, els currículums siguin millors i vosaltres aprengueu de forma més significativa i més competencial en les aules, tinguem gratuïtament dels zero als tres anys. Aquests objectius són els que des del departament estem intentant decidir.
Respecte al nou centre, creu que pot suposar un element significatiu per aportar la qualitat i riquesa que han sigut mencionades anteriorment?
Molt bé, és així, el nou centre se’n va a la línia del que dius, és més, el municipi de Dosrius és un molt bon exemple, ja que estem en un institut de mòduls des del 2006.
Si us hi fixeu, tothom diu “necessitem un institut nou”, d’acord, està molt bé dir-ho, però el mèrit de les coses, no és dir-les, és fer que passin. El mèrit és posar-s’hi i trobar els diners i els recursos per construir l’institut. I d’aquí prové la satisfacció que tinc de venir avui com a conseller, la satisfacció de veure l’evolució d’aquest camí, el qual es va iniciar quan era director general de centres públics del Departament d’Educació.
Així que, quan vam trobar els diners, es va fer possible que avui estiguem aquí, a Dosrius, posant una primera pedra d’un institut que en menys d’un any el tindreu nou.
A l’hora de documentar-nos, ens ha cridat l’atenció que vostè és co-autor d’un llibre d’adaptacions de contes orientals. És vostè molt aficionat a la literatura?
Oh! És una pregunta molt maca. Jo soc una mica taoista (El conseller ens mostra un collar taoiste amb el símbol del ying i el yang.) i m’agrada molt el món oriental i tinc dues filles, bessones i precioses, de disset anys.
Les meves filles, quan eren petites, els hi llegíem llibres orientals. Però què passa amb els contes orientals? Que si els llegeixes tal qual no s’entenen massa, sobretot, per a un nen o, com en aquest cas, per a una nena, a conseqüència dels personatges i de l’entorn en el qual s’ambienten.
Aleshores, els hi adaptàvam aquests contes orientals. Què va passar? Doncs que l’Helena i la Júlia, les meves filles, deien: “Torna a explicar aquest conte” i quan tornaves a explicar el conte, com els adaptàvem sobre la marxa, no els explicaves sempre de la mateixa manera, elles insistien en el fet que els ho expliques com la primera vegada. Llavors, la mare de les meves filles i jo ens vam posar a escriure i vam començar a adaptar els contes per explicar-los de la mateixa manera que li explicaves el primer cop, i això, al cap d’uns anys, va acabar en un llibre de contes orientals adaptats.
En té d’altres aficions?
Sí, a mi m’agraden molt els escacs, de fet em distreu molt quan tinc una estona. Jugo als escacs amb una app i amb altres jugadors del món, i quan tinc una estona, quinze o vint minuts, em poso a fer alguna partida.
Una altra afició que m’agrada molt és jugar a tenis, jo soc tenista i m’agrada molt jugar al tenis. Però sent conseller no tens tant de temps, per tant, jugo al tenis els dimarts i els dijous, ahir vaig jugar i demà torno a jugar, de set a vuit del matí, perquè si no, no puc en un altre moment i necessito jugar, no només físicament, sinó que també mentalment. Necessito fer esport, és a dir, el tenis.
Com alumnes de 4t d’ESO, estem a punt de prendre una decisió important per decidir la nostra educació postobligatòria. Què ens recomana tenir en compte?
Ho primer que us recomano és que us traieu pressió, a la vida no n’hi ha decisions irreversibles, així que traieu-vos la pressió. Si l’encerteu a la primera millor, si no, no passa res, el Sistema Educatiu Català us acompanyarà. De cara a la vostra educació postobligatòria, heu de triar el que millor s’adapta a les vostres aptituds i el que més us agradi, i sobretot, feu fora la pressió, perquè al final tot va fluint i com més fluid millor.
Les meves filles, que tenen disset anys i el curs vinent entraran a la Universitat, encara no saben que faran, o sigui imagineu-vos. Doncs, ja ho sabran, les coses es van descobrint a mesura del que vas vivint.
Per acabar, ens voldria fer arribar algun missatge per a la comunitat educativa de Dosrius?
Sí, i tant que sí, el que vull dir és per l’institut i en l’àmbit general del municipi.
Actualment, a Dosrius, on tenim una escola bressol, una escola primària i un institut, estem reunits fent una trobada per comentar reptes, i ho que vull transmetre als mestres és que la feina que fan és del més important que es pot fer en aquesta vida. El treball de mestre és dels més rellevants que es pot fer en aquesta vida i, per tant, siguin les coses més fàcils o menys, que mai perdin la implicació i l’actitud de fer-ho ho millor possible.
A vosaltres, als nens i als joves, us demanaria que, tot i que de vegades les coses a la vida no són fàcils, perquè tens molts estímuls i has de posar una per davant d’una altra, i us demanaria que intentàreu trobar el gust per aprendre, la motivació per aprendre.
Al final, a la vida estimes el que coneixes, i estudiar i aprendre és estimar, perquè coneixes més coses, i pots arribar a estimar més coses. Aleshores, aquest gust i aquest plaer d’aprendre i saber més coses de les que sabíem anteriorment, us ajudarà a prendre millors decisions en l’actualitat de les que prendríem ahir.
Us animo a encoratjar-vos i sobretot, si em permetreu, de gaudir del camí. Sigueu feliços i felices, quan millor s’aprèn és quan més content estàs i això és així sempre.
Moltes gràcies pel vostre temps Sr. Cambray.
