El Malbaratament Alimentari: Un Desafiament Global amb Solucions Locals

Com l'Educació i la Planificació Poden Reduir la Pèrdua d'Aliments i Promoure un Futur Sostenible

ODS 12

Diego Zhi Imaz Jing, Leo Cebrián Molero, Pol Sánchez Rodríguez i Lola Giménez

1. Objectius de l’ODS 12 i com es relaciona amb el malbaratament alimentari:

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12: “Consum i producció sostenibles i responsables,” busca garantir models de consum i producció sostenibles a tot el món. Un dels aspectes fonamentals d’aquest objectiu és la reducció del malbaratament alimentari. L’ODS 12 destaca la necessitat de reduir el malbaratament d’aliments a nivell de consum, així com la pèrdua d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament. Això inclou millores en les pràctiques agrícoles, la cadena de subministrament i la gestió de residus. La reducció del malbaratament alimentari no només té beneficis econòmics, sinó que també ajuda a reduir la pressió sobre els recursos naturals, disminueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle i millora la seguretat alimentària.

2. Què és el malbaratament alimentari i com ens afecta?

El malbaratament alimentari és la pèrdua de menjar que és apte per al consum, però que és llençat o desaprofitat en algun punt de la cadena de subministrament, des de la producció fins al consumidor final. Segons afirma Elisa Vegas Odoño, especialista en alimentació i nutrició: “(el malbaratament alimentari) és un problema mundial, però que afecta especialment al primer món, és un problema social i ambiental que ve per culpa de l’excés d’aliments generats i llençats principalment al primer món per culpa de la poca planificació a l’hora de comprar menjar als supermercats.”

A nivell global, la FAO estima que un terç de tots els aliments produïts per al consum humà es perd o es malbarata, el que són uns 1.300 milions de tones anuals. Aquest problema no només implica una gran pèrdua econòmica, sinó que també porta greus problemes ambientals. Els aliments llençats sovint acaben en abocadors, on es descomponen i emeten metà, un gas d’efecte hivernacle potent. A més, la producció d’aliments que després es malbaraten implica un ús innecessari de recursos com l’aigua, la terra i l’energia.

A l’Institut Els Roures, un 69% dels alumnes indiquen que es mengen les restes de menjar l’endemà, però la resta decideixen disposar del menjar, cosa que mostra una oportunitat de millora en la reducció del malbaratament alimentari. A més a més, un 51% dels participants no es fixen en la procedència dels productes que compren, la qual cosa podria estar contribuint al malbaratament alimentari, ja que els productes importats sovint tenen una vida útil més curta a causa dels temps de transport.

3. Com podem solucionar aquest problema?

Per acabar amb el malbaratament alimentari, és essencial fomentar la planificació i l’educació sobre el consum responsable. Elisa Vegas recomana que “les persones que llencen massa menjar realitzin una planificació del que menjaran a la setmana per així comprar tot el menjar i cuinar tots els plats per guardar-lo a la nevera perquè aguanti i es conservi millor els aliments.” Aquesta pràctica pot ajudar a reduir la quantitat de menjar que es llença innecessàriament.

A nivell educatiu, Elisa Vegas suggereix que els centres educatius podrien “començar a donar classes sobre cultura alimentària, encendre l’hort per posar-lo a funcionar, utilitzar i donar classes de cuina, i moltes coses més amb relació amb els aliments.” Aquest tipus d’iniciatives no només augmenten la consciència sobre el malbaratament alimentari, sinó que també promouen pràctiques sostenibles entre els estudiants.

Les dades de l’enquesta a l’Institut Els Roures mostren que un 82% dels participants prefereixen comprar productes de proximitat en lloc d’importats, i el 76% es preocupen pel medi ambient. Aquests hàbits de consum poden contribuir a la reducció del malbaratament alimentari i a la protecció del medi ambient. A més, el 90% dels participants reciclen els envasos dels productes, la qual cosa és un pas positiu cap a la sostenibilitat.

Accions concretes que es poden prendre inclouen:

  • Millorar la planificació de compres: Elaborar una llista de la compra i ajustar les quantitats necessàries per evitar compres excessives.

  • Utilitzar aplicacions de gestió d’aliments: Algunes aplicacions ajuden a fer un seguiment dels aliments disponibles a la llar i les seves dates de caducitat.

  • Fomentar la donació d’aliments: Promoure la donació d’excedents alimentaris a bancs d’aliments o organitzacions benèfiques.

4. Conclusions del reportatge

El malbaratament alimentari és un problema que afecta a escala mundial amb conseqüències econòmiques, socials i ambientals greus. Reduir el malbaratament alimentari és essencial per assolir l’ODS 12 i garantir un futur sostenible per a tothom. Com ha dit Elisa Vegas Odoño, una millor planificació del consum d’aliments i l’educació sobre la cultura alimentària són passos crucials per abordar aquest problema. Les dades de l’enquesta a l’Institut Els Roures també mostren que hi ha una consciència creixent sobre la importància del consum responsable i la sostenibilitat. Amb un esforç col·lectiu i la implicació de totes les parts interessades, és possible fer un canvi significatiu en la reducció del malbaratament alimentari i la protecció del nostre planeta.