Jordi Ferrándiz: “És molt complicat dedicar-se professionalment al scooter”

"El meu somni és anar a Londres a patinar"

Nil Blanch, Xavier Cano, Lluc Torras i Elsa Gómez 

We are going to do an interview with Jordi Ferrándiz because we believe that he has a great and unusual talent with the scooter, and we would like to know more about him and how he developed his talent.

Jordi Ferràndiz Martin, was born on April 1 2009, he has an older sister who is 22 years old. He currently lives with his mom. He lives in Argentona where he also studied all his primary school in Argentona, and now he is studying secondary school in Els Roures, Dosrius, in the first year.

Des de quan portes practicant amb l’scooter?

Porto practicant des dels sis anys.

Quantes vegades a la setmana dediques temps a practicar amb ell?

Dedico uns quatre o cinc dies a la setmana a practicar amb l’scooter.

Com et vas adonar que tenies aquesta habilitat? Les persones del teu voltant t’ho van dir o te’n vas adonar per tu mateix?

Em vaig adonar que tenia aquesta habilitat perquè veia a gent patinar i vaig decidir comprar-me’n un i així vaig començar a patinar pel meu compte.

Has participat mai en un concurs de scooter? I si és així, has guanyat?

Si, vaig participar en un concurs, però no vaig guanyar perquè hi havia molt nivell.

Participaràs en un concurs pròximament?

Sí, participaré la setmana que ve del 3 al 9 d’abril del 2023 en un concurs en la Comunitat Valenciana.

Has tingut algun accident important amb l’scooter?

Sí, em vaig trencar dues costelles i també m’he trencat en diverses ocasions les mans.

Sobre el nou skatepark que faran a Dosrius, què en penses? Hi aniràs?

Potser hi vaig, encara que diuen que serà bastant petit.

Tens algun ídol al món del scooter?

Sí, el meu ídol es diu Josescoot04.

Tens pensat dedicar-te a aquest esport de manera professional?

Sí, però és molt complicat dedicar-t’hi professionalment.

A banda de l’scooter, tens algun altre hobby?

Quan no estic amb l’scooter jugo a futbol.

On acostumes a entrenar?

Acostumo a entrenar a La Poma, Premià de Dalt.

Tens alguna anècdota amb l’scooter?

El més curiós que m’ha passat és estar baixant i que la roda es trenqués, o també que vaig trencar el manillar pujant a un muret.

Quants patinets has tingut?

El meu primer patinet va ser als vuit anys i a partir d’aquell n’he tingut quinze, vaig començar amb patinets del Decathlon i ara ja tinc de més cars. Cada sis mesos aproximadament canvio de patinet perquè es trenca.

T’has apuntat algun cop a alguna acadèmia o campus?

Al juny em vaig apuntar a un campus de Premià “La Poma Bikepark”. Però ho vaig deixar, ja que era molt car i era el mateix que anar pel meu compte a un skatepark.

Com vas aprendre a anar amb patinet?

Als sis anys vaig començar a veure molts patinets pel carrer i vaig voler-ne un, però la meva família no tenia suficients diners així que vaig dedicar-me a veure vídeos d’un youtuber que patinava i vaig aprendre jo sol.

Algun cop has anat a l’hospital per culpa de l’scooter?

Hi he anat uns quants cops per les mans, també quan em vaig trencar el metacarpià i tres cops pels genolls… per les costelles vaig haver d’anar-hi vuit dies a rehabilitació i a més a més vaig sovint per esquinços.

Tens alguna marca de scooters particular?

La que més m’agrada és Fuzion, però la més cara és Apex que cada patinet supera els 900 €, de fet tinc un amic amb un patinet de més de 1000 €.

Acostumes a entrenar sol o amb grup?

Últimament no entreno perquè el meu patinet està trencat, però normalment quedo amb molta gent per entrenar.

Què opina la teva família?

En general em donen suport, però la meva mare, amb la que estic vivint actualment, no em dona molt suport i és com si no l’importes el que faig.

Hi ha alguna pista on t’agradaria anar?

Sí, el meu somni és anar a Londres a un skatepark que es diu Adrenaline Alley per poder entrenar, tenen moltes rampes i obstacles.