Era un dia tranquil, el grup de l’Albert Raurich i l’Elisenda Borràs cursava segon d’ESO, i van anar a veure, per primera vegada, l’espai on havien d’imaginar-se el seu pròxim centre.
En aquell moment, van començar les obres per construir l’institut, al qual, amb el temps, dirien casa. Mentrestant, havien de conformar-se amb un centre en condicions no gaire dignes per estudiar. Hi havia gent que s’imaginava com seria l’institut, i tothom va escriure en una llibreta verda les projeccions de com volien que fos el nou centre. Van passar moltes coses: una pica trencada, portes destrossades, bancs trencats… Tots els mestres estaven desitjant anar-se’n d’aquell lloc. I finalment el 6 de maig del 2024, un any després de les obres, van aconseguir començar al nou centre.
Tothom estava impressionat amb l’estructura verda de l’edifici, d’altres, amb l’espígol de tija verda que envoltava l’institut… Una vegada dins, la gent va quedar meravellada per les classes blanques, les finestres verdes, el pavelló dins de l’institut… L’alumnat en general volia anar-se’n de l’antic centre, però no s’imaginaven la multitud de records que deixaven enrere. Tot i així aquell moment, serviria per veure com ha progressat i progressarà l’educació a Dosrius; és moment de valorar el que ja hem obtingut. El verd és el color de l’esperança.