L’adicció als videojocs

Kevin Manzano i Gael Garcia

Els videojocs són cada cop més populars entre la població jove. El creixement exponencial dels videojocs ha provocat també que una part dels jugadors, majoritàriament homes, en facin un ús descontrolat que pot convertir-se en una addicció.

L’exemple més clar el podem veure a la Xina, on hi ha moltes restriccions en els videojocs. Per exemple, només poden jugar divendres, dissabte i diumenge una hora, és a dir, tres hores a la setmana.

Conflictes a la Xina

A la Xina hi ha milions de menors d’edat que juguen a videojocs. Malgrat aquest fet, les empreses desenvolupadores de videojocs assenyalen que els menors d’edat són en realitat una part molt petita del negoci.

 A principis d’agost, un dels diaris oficials controlats pel Partit Comunista Xinès va publicar un article criticant els videojocs i descrivint-los com una droga electrònica, fet que va provocar que empreses del sector tecnològic com Tencent, NetEase o Ubisoft perdessin diners.

Hikikomori, l’addicció portada a l’extrem

La paraula hikikomori deriva del verb hiki, que podria traduir-se com retirar-se i de komoru, que significa entrar.

Els hikikomoris són persones que viuen completament aïllades a casa seva, sense cap mena de contacte social. No acostumen a sortir de casa si no els obliguen a sortir de la seva habitació.

Valoració final

La nostra opinió és que juguin al que vulguin, però que no es quedin tot el dia a casa. Es podria posar un horari de sis hores al dia amb un descans entremig i quan s’hagi acabat l’estona de jugar, que quedin amb els seus amics, o que surtin amb els seus pares a passejar i així no estan tot el dia jugant a la videoconsola.