En els últims mesos, diverses esportistes han fet història demostrant que la maternitat i l’esport d’alt rendiment poden anar agafats de la mà, trencant barreres i servint d’inspiració per a futures generacions.
Una de les notícies més destacades ha estat l’anunci de la nedadora sueca Sarah Sjöström, campiona olímpica, sobre el seu embaràs i la seva forta voluntat de continuar competint als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. Amb aquesta decisió, Sarah mostra la capacitat de combinar la maternitat amb l’esport d’alt rendiment.
Altres esportistes han seguit un camí similar, demostrant que ser mare no implica renunciar a la seva carrera esportiva. Figures com Serena Williams en el tenis, Allyson Felix en l’atletisme, Alex Morgan en el futbol i Shelly-Ann Fraser-Pryce en l’atletisme han reivindicat la importància de donar suport a les dones esportistes durant i després de l’embaràs. Totes elles han tornat a la competició després de la maternitat, assolint grans èxits.
Tot i els avenços, moltes esportistes encara es troben amb dificultats, com la manca de suport institucional o patrocinadors que redueixen els seus contractes en conèixer la seva maternitat. No obstant això, cada vegada hi ha més iniciatives que busquen garantir que les atletes puguin continuar competint sense posar en risc la seva carrera.
Aquestes històries posen en relleu la importància de normalitzar la maternitat en l’esport i de garantir condicions que permetin a les dones continuar exercint la seva passió sense penalitzacions. Amb referents com Sjöström, Williams, Felix, Morgan i Fraser-Pryce, el camí cap a un esport més igualitari i inclusiu és cada vegada més clar
