Abans, l’autisme era un estigma perquè encara no se’n sabia gaire sobre aquest trastorn, cosa que feia que les persones autistes fossin excloses a causa dels seus comportaments o formes diferents de pensar. Tot i que avui dia està molt més normalitzat, encara es continua excloent, d’alguna manera, les persones autistes. Això passa perquè molta gent assumeix que una persona amb autisme és necessàriament diferent, antisocial, etc. I sí, una persona amb autisme pot tenir una manera de pensar diferent, però això no significa que se l’hagi d’excloure. Per molt que vegi el món d’una manera diferent de la teva o de la dels teus amics, continua sent una persona amb capacitat de raonament.
També creiem que cal continuar investigant, ja que la manca d’informació sovint provoca que tant les persones sense autisme com les que el tenen tinguin idees equivocades sobre aquest trastorn. Això pot portar, per exemple, que algú recentment diagnosticat pensi que no podrà viure una vida normal. Però això no és cert. Si a tu o a algú del teu entorn li diagnostiquen autisme, podrà viure una vida completament normal o el més normal possible, ja que hi ha diferents graus d’autisme. Si el grau és lleu, pot ser que no afecti significativament el dia a dia, encara que això depèn de cada cas. Per això és tan important continuar investigant aquest camp, ja que l’autisme pot influir en el sistema neuronal (tant físic com psicològic) i en la manera de relacionar-se amb l’entorn.
En resum, el TEA no és un impediment per viure una vida normal, sinó que simplement fa veure el món des d’una altra perspectiva. Per això, abans de criticar o fer-se idees equivocades sobre l’autisme i les persones que el pateixen, és millor informar-se per evitar malentesos.
