A Catalunya hi ha moltes tradicions nadalenques
Jaume Gonzalez, Ian Nuñez, Ruben Perez i Kevin Manzano
13 de desembre, Santa Llúcia
Santa Llúcia, que és el nom de Lucía i de llum, és celebra perquè després del 13 de Desembre perque totes les nits ja començen a acortarse 1 minut cada dia.
A Santa Llúcia s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figuretes del Pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques, això només dura fins al 24 de desembre.
24 de desembre, Tió
En la nit màgica d’abans de Nadal, el Tió és un personatge català nadalenc molt especial, no hi ha ni dates ni explicacions sobre com va començar, però es creu que es relaciona amb el fred de l’hivern i és un tronc per la llenya utilitzada al foc.
Sembla que per l’escalfor i la llum que dona la llenya al foc, era el millor regal que es podia donar a les nits fredes d’hivern, i per això es va donar la idea d’un tió amb poders màgics capaç de donar regals.
Amb el pas del temps, els regals es van anar convertint en dolços torrons i en alguns casos, joguines. Aquesta tradició es va anar transformant fins a transformar-se en el tió que tenim ara, amb potes cares, una barretina i una manta.
Dies abans de Nadal, ens les cases apareix el tió que si li dones menjar cada dia, la nit del 24 de desembre, si cantes una cançó i ho piquen amb un pal fins i el Tió caga regals, s’aixeca la manta i s’agafen els regals.
No en totes les cases catalanes s’utilitza la mateixa cançó, solen ser les mateixes amb petites modificacions
Caga tió, avellanes i torrons,
si no cagàs bé et donarem
un cop de bastó, caga Tió!
25 de desembre, dia del Nadal
A Catalunya, la celebració de Nadal està dedicada al solstici d’hivern. És típic fer un gran dinar familiar amb una llarga sobretaula en el qual els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal.
El cristianisme va transformar aquesta tradició per donar-li aspectes religiosos i la va convertir en el dia en què va néixer Jesús.
Amb la panxa plena i el cor content, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. És una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús.
El pessebre és l’escenificació del naixement de Jesús, que es reprodueix amb figures plàstiques. Un pessebre és un naixement, en el nostre cas el naixement de Jesús, Abans si en el pesebre tenies l’escenificació del naixement de Jesús, ja tenies prou. Ara un pessebre consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures, col·locades seguint un ordre determinat. En un lloc destacat del decorat hi ha l’escena del naixement amb l’infant Jesús. Està la seva mare, el seu pare, el bou i la mula i els Reis Mags.
Un dels elements més característics del pessebre català és el caganer, sovint amagat en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Lluny de ser ofensiu o groller, el caganer retorna a la terra allò que d’ella prové, adobant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l’any següent. Es considera un símbol de salut i prosperitat i, en definitiva, de felicitat per a Nadal.
En aquests darrers temps s’estan implantant a tot Catalunya els pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs en paratges bucòlics de cada població i amb persones com a figures.
26 de desembre, Sant Esteve
Aquest dia es tracta de trobar-os amb la teva família amb qui no havies pogut estar el dia de Nadal, està centrat en el dinar; es comença més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal, i per això se solen fer canelons, sopa, etc.
L’Església catòlica homenatja a Sant Esteve màrtir, un diaca de Jerusalem, que va viure en el segle I després de Crist. Sant Esteve va tenir molts enemics a causa dels seus ensenyaments, fins que va ser acusat de blasfèmia i condemnat a lapidació.
28 de desembre, Sants Innocents
Sembla que aquest dia és origen d’origen pagà i era l’inici d’unes festes que se celebraven per tot Europa, però no, és el dia en què la mainada fa bromes innocents i divertides com ara penjar llufes o ninots de diaris retallats, i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades.
31 de desembre, l’home dels nassos i any nou
També anomenada festa dels bojos, aquest dia deien que sortia un home que tenia tants nassos com dies que falten per acabar any.
És un personatge misteriós, curiós i una mica terrorífic.
També és el dia que és fan els preparatius de Nadal per acomiadar aquest any i donar la benvinguda al següent.
A Catalunya mai s’ha celebrat any nou fins fa dos-cents anys que Espanya ens va donar aquesta cultura, en canvi, celebràvem Sant Esteve.
5 gener, Cavalcada del Reis
El vespre, el 5 de gener, els reis d’orient arriben a Catalunya, a moltes parts de la terra catalana els nens porten fanalets per lluminar el recorregut mentre canten les cançons dels reis mags (en cada part és diferent)
Mentre passa la cavalgata, els nens donen les cartes als reis o als patges reials.
6 de gener, dia de reis.
Abans a Catalunya no es celebrava aquest dia, els reis eren considerats tres figures com mags del pessebre que formaven una altra part del mateix pesebre. Es diu que van ser tres mags de països llunyans que van seguir una estrella fins a arribar al naixement del nen Jesús per portar els seus presents i regals.
Temps després es van començar a considerar figures importants passant a ser reis mags i recaptant una gran importància al pessebre i molts països van començar a pensar en dia 6 de gener com una celebració pels reis mags.
Al matí del 6 de gener els nens i enes del món despertaven impacients i veien que havien portat regals a les seves cases. Poc temps després Catalunya va començar a celebrar-ho.
