El primer mòbil es compra per inèrcia i no per necessitat
Lola Gimenez Suris
Totes i tots coneixem a uns pares que fan el que poden per endarrerir l’arribada del primer mòbil a la seva llar amb infants.
Què està passant?
La premsa diu que no hi ha una edat fixa recomanada, però aconsellen retardar-ho tant com sigui possible. Els adults han d’orientar els seus fills en l’ús del mòbil.
Una cosa és que puguin trucar per telèfon i una altra és donar el mòbil perquè estiguin callats, o que tinguin accés a internet sense supervisió adulta.
Hi ha famílies que es divorcien i el papa o la mama els dona un mòbil per mantenir el contacte quan estan amb l’altre progenitor. En conec algun cas.
Sincerament, tot dependrà del temps que els nens passin davant dels dispositius i la qualitat de continguts que consumeixen, ja que avui dia hi ha moltes escombraries soltes per les xarxes socials i hi ha coses que no haurien de veure o saber encara.
Fem un pensament perquè es tracta de les nostres noves generacions. Potser els adolescents hem de donar exemple també. Reflexionem.
