Una experiència inoblidable representada per actors i actrius impressionants

Laia Vizuete, Laia Ramírez, Yasmin Benserghine.

“L’Alegria que passa” és una obra literària ha estat transformada en musical per Dagoll Dagom i la productora teatral Anna Rosa Cisquella pionera del teatre en català. 

Els actors que participen són:  

• Mariona Castillo 

• Jordi Coll

• Júlia Genís

• Eloi Gómez

• Àngels Gonyalons

• Pol Guimerà

• Basem Nahnouh

• Pau Oliver

• David Pérez-Bayona

La història es situa en un poble industrial apartat de la ciutat, trist, monòton i sense alegria. L’alcalde del poble ha contractat a una companyia de músics i ballarins per actuar seguidament del discurs que donarà per persuadir als habitants en les eleccions i que el votin.

Per altra banda en Joan era el fill del alcalde, que s’anava a casar amb la Lina, una noia de pares amics del alcalde i quan els pares de la Lina van morir, l’alcalde la va acollir amb la condició de que ella i en Joan es casessin,  encara que ell no volia però el seu pare li va dir que era el millor per ell. Tot va canviar quan en Joan va viatjar a la ciutat per primer cop i es va enamorar d’una cantant, la qual es la protagonista de la companyia de música que l’alcalde ha contractat. Es tornen a veure les cares i s’enamoren, planean escapar-se junts. 

L’adaptació de Dagoll Dagom al Poliorama

El musical que vam veure al Teatre Poliorama de Barcelona ens ha semblat molt interessant i ens ha sorprès de manera positiva ja que no teníem moltes esperances pel fet de ser un musical, ens tirava una mica enrere, però finalment hem gaudit molt de la música. 

Ens ha semblat una obra molt treballada. Hi ha molta feina darrere de cada escena, molt d’esforç. 

Veus impressionants empastades en completa harmonia. Ballar i cantar alhora com si fos fàcil. Les cançons són molt dinàmiques i moltes vegades al públic se’l veia animat i amb ganes de cantar i ballar. 

L’argument ens ha semblat molt interessant i s’adequa a temes de l’actualitat, tot i ser una obra adaptada del segle XIX.  Es deixa veure l’esforç realitzat; els actors interpreten de forma excel·lent cada escena.

Creiem que hi ha l’equilibri correcte entre la música, el ball i el diàleg, ja que com hem mencionat les cançons i els balls eren impressionants, tant de treball i dedicació.

Pensem que l’obra és un gran treball coral, dona una visió sobre la societat profunda i presenta problemes reals a través de cançons i balls artístics, això fa que sigui molt dinàmic i divertit. Molt recomanable!