La pobresa no és només la manca d’ingressos o recursos per assegurar un digne suport; també és la privació d’oportunitats i d’accés a drets fonamentals com l’educació, la salut i l’habitatge. A les zones rurals i urbanes, les comunitats marginades lluiten diàriament contra un cicle viciós perquè la desigualtat limita el progrés social.
Les causes de la pobresa són diverses. Factors com la desocupació, la manca d’accés a una educació de qualitat, la discriminació i la corrupció governamental juguen rols crucials. Les crisis econòmiques, els conflictes armats i els desastres naturals també agreugen la situació, desplaçant milions i exacerbant la inseguretat alimentària i la manca d’habitatge.
Tot i així, hi ha raons per a l’esperança. Organitzacions internacionals, governs i comunitats locals estan treballant incansablement per desenvolupar i implementar estratègies efectives per combatre la pobresa. Segons Naiara Plaja, psicopedagoga de l’Institut Els Roures de Dosrius, “els governs, quan posen els preus de les coses, ho fan en funció de la demanda però això no té cap benefici cap a la societat perquè els sous llavors s’haurien d’igualar”.
El compromís global amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, en particular l’Objectiu 1 diu clarament: “Posar fi a la pobresa en totes les formes a tot el món”, destaca la importància d’una acció concertada i sostinguda. Aquest ODS busca, eradicar la pobresa extrema,reduir almenys la meitat de la pobresa, implementar sistemes i mesures de protecció social,assegurar que tots els homes i dones, especialment els pobres i els vulnerables, tinguin els mateixos drets, millorar la resiliència dels pobres i les persones en situacions vulnerables. El que està clar és que és un problema global que afecta milions de persones arreu del món. Es tracta d’una situació en què els individus no poden satisfer les seves necessitats bàsiques, com l’alimentació, l’habitatge, la salut i l’educació. Segons Naiara:”intento no pensar sempre en això perquè és una cosa que pot deprimir a qualsevol persona, quan et pares a pensar és preocupant, i qualsevol persona amb una mica d’empatia voldria intentar fer alguna cosa al respecte per canviar la situació d’algunes persones”.
La pobresa també té a veure amb que els preus dels productes pugen i els sous no pugen, llavors les famílies no es poden permetre el que abans sí que es podien permetre ja que el abans els sous i els preus estaven més o menys equilibrats. Segons Naiara: “si van pujant molt els preus doncs acabarem arruïnats, la pobresa continuarà augmentant”.
Segons Irene Pastor, alumna de l’Institut Els Roures, de Dosrius: “Realment no conec cap dada exacta. Crec que la pujada dels preus i la baixada dels sous augmenta la pobresa. No s’haurien d’igualar? Em sembla de sentit comú”.
En aquest mapa podem observar els municipis més afectats per la pobresa, són: La Selva,Montsià, Alt Empordà, Segrià, Gironès,Tarragonès, Baix Ebre.
A Catalunya el 28% de nens estan en risc de pobresa, amb aquestes xifres, una de cada quatre famílies amb fills es troba en risc de pobresa i el context d’inflació i escalada de preus en productes i subministraments bàsics fa la situació encara més difícil. L’afirmació que el 28% dels nens a Catalunya estan en risc de pobresa és preocupant i ressalta una problemàtica social significativa a la regió. Aquesta dada indica que gairebé un terç de la població infantil viu en condicions econòmiques que en poden afectar negativament el desenvolupament i el benestar.
El risc de pobresa a la infància pot tenir múltiples causes i conseqüències. Factors com l’atur dels pares, la precarietat laboral, l’accés limitat a recursos educatius i sanitaris i les desigualtats socials i econòmiques contribueixen a aquesta situació. Les conseqüències poden ser greus i duradores, afectant la salut física i mental dels nens, el rendiment acadèmic i les oportunitats futures. No només hi ha problemes, també hi ha solucions com:
-Augmentar els ajuts econòmics a les famílies: incrementant les prestacions per fill a càrrec i altres formes de suport econòmic pot ajudar a alleujar la càrrega financera de les famílies en situació de vulnerabilitat.
-Millorar l’accés a serveis bàsics: Assegurar que tots els infants tinguin accés a una educació de qualitat, atenció sanitària i altres serveis essencials és crucial per desenvolupar-los.
-Promoure la creació de llocs de treball: Fomentar la creació de llocs de treball estable i de qualitat per als pares pot millorar significativament les condicions de vida de les famílies.
-Programes de suport específics: Implementar programes específics de suport a la infància i la família, com a menjadors escolars gratuïts, activitats extraescolars subvencionades, i programes de reforç educatiu.
-Polítiques d’habitatge: Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible és fonamental per reduir el risc de pobresa infantil.
