Vicenç Cánovas, professor d’Educació Física i llicenciat en Pràctica Esportiva. Actualment, treballa a l’Institut Els Roures de Dosrius
Daniel Tkachenko
Quina és la teva formació acadèmica i quines experiències has tingut? Què et va portar a ser professor d’educació física?
Diplomat en ciències empresarials, Llicenciat en activitat física i l’esport, CAFE, Màster de gestió esportiva, Màster en formació de professorat especialitzat en educació física i Doctor en ciències de l’activitat física i l’esport. El meu pare ja tenia aquesta formació i des de ben petit ja tenia condicions per la pràctica esportiva, sempre he tingut la vocació d’ensenyar.
Actualment, treballes a l’Institut Els Roures de Dosrius. T’agrada ser professor aquí, trobes que és un lloc agradable?
Sí, en tots els centres hi ha de tot. Hi ha moments on hi ha estrès i tensions pròpies de la feina. El clima laboral entre el professorat ajuda, és un bon clima. El ser un centre petit ajuda. Hi ha classes una mica límit, que et posen nerviós perquè falta concentració, atenció o respecte. Però sempre considero que nosaltres sempre podem millorar la nostra proposta didàctica.
Hem vist que formes part d’una organització anomenada “Educació Física Creativa”, podries parlar-nos sobre què feu i quins són els vostres objectius?
És un projecte pedagògic que intenta desenvolupar una educació física integral. La persona és una unitat biopsicosocial i s’indaga o busca el desenvolupament de conductes motrius creatives amb una visió crítica i constructiva de la pròpia educació física.
Des de la teva perspectiva, com penses que l’educació física pot contribuir al desenvolupament tant acadèmic com personal dels alumnes?
L’educació física és la gran desconeguda del sistema educatiu i té un gran potencial. A més d’un desenvolupament de la persona molt gran, ja que no només es treballa la dimensió física sinó que també es treballa la dimensió psicològica i emocional. Des d’un punt de vista cognitiu també hi poden tenir lloc propostes educatives on apareguin la creativitat i la imaginació, la reflexió, la resolució de reptes. En definitiva, pensar que són intrínseques al moviment i a la capacitat d’acció.
Quins són alguns dels reptes que trobes al fer classe?
El silenci per part dels alumnes, optimitzar el material d’educació física, ja que és limitat i la implicació dels alumnes. I a nivell personal és un repte el no enfadar-me i canalitzar millor la sessió i les meves emocions.
En general, creus que caus bé als alumnes?
Hi ha de tot. Penso que sí i penso que no. Però no obstant això, soc proper, qualsevol alumne que em pregunti alguna cosa li responc.
Quin consell o recomanació tens pels estudiants d’aquesta generació?
Que s’esforcin a llegir, ja que viuen en un món eminentment audiovisual. Que treballin les relacions entre elles i ells, són molt importants i que intentin generar rutines per crear hàbits de vida saludable.
